Galeria
La seva vida explicada en 33 dibuixos, els objectes que es conserven i els llocs on va viure. Prem qualsevol imatge per veure-la en gran amb la seva fitxa.
64 imatges
1. Toledo, abans de 1562
Maria de Salazar es cria en l'entorn de doña Luisa de la Cerda, a Toledo. En aquest ambient noble i culte transcorren els seus primers anys coneguts, abans de la seva trobada amb Teresa de Jesús.
- Escena
- 1 de 33
2. Toledo, 1562
Maria de Salazar, amb uns catorze anys, coneix Teresa de Jesús a casa de doña Luisa de la Cerda. Aquella trobada va deixar en la jove una impressió profunda i duradora.
- Escena
- 2 de 33
3. Toledo, 1562
Maria de Salazar observa discretament Teresa de Jesús, recollida en oració, a casa de doña Luisa de la Cerda. Aquell exemple de vida interior va deixar en la jove una impressió profunda i duradora.
- Escena
- 3 de 33
4. Toledo, 1568
Teresa de Jesús torna a Toledo, a casa de doña Luisa de la Cerda, mentre prepara la fundació de Malagón. Maria de Salazar, ja jove, torna a tractar la Santa Mare i madura més profundament la seva vocació.
- Escena
- 4 de 33
5. Toledo, 1568-1570
Maria de Salazar madura la seva vocació en l'entorn de doña Luisa de la Cerda. Entre el món cortesà i la crida interior de Déu, creix en ella el desig d'entregar-se a la vida del Carmel.
- Escena
- 5 de 33
6. Malagón, 9 de maig de 1570
Maria de Salazar pren l'hàbit de carmelita descalça al convent de Sant Josep de Malagón. Comença així la seva vida religiosa, seguint el camí que havia conegut a través de Teresa de Jesús.
- Escena
- 6 de 33
7. Malagón, 1570-1571
Maria de Sant Josep rep la formació inicial al convent de Sant Josep de Malagón, sota la direcció de Santa Teresa de Jesús. Creix en la vida espiritual, en el coneixement de la Regla i en l'esperit d'oració i reforma.
- Escena
- 7 de 33
8. Beas de Segura, febrer de 1575
Maria de Sant Josep acompanya Teresa de Jesús a la fundació de Beas de Segura. En aquesta nova casa del Carmel descalç participa en els començaments de la comunitat i en la vida quotidiana de la Reforma.
- Escena
- 8 de 33
9. Beas de Segura, 1575
A Beas, Maria de Sant Josep presencia la trobada de Teresa de Jesús amb Jerónimo Gracián. Aquell tracte serà decisiu per als projectes de la Reforma i per a la vida futura de Maria.
- Escena
- 9 de 33
10. Camí de Sevilla, maig de 1575
Maria de Sant Josep acompanya Teresa de Jesús en el viatge cap a Sevilla. Comparteix les fatigues del camí i l'esperit apostòlic amb què la Santa Mare impulsa noves fundacions.
- Escena
- 10 de 33
11. Sevilla, 29 de maig de 1575
Se celebra la primera missa i queda establerta la nova casa del Carmel descalç a Sevilla. Maria de Sant Josep participa en aquests començaments, al costat de Teresa de Jesús, enmig de dificultats i d'esperança.
- Escena
- 11 de 33
12. Sevilla, 1576
La primera investigació inquisitorial arriba a la comunitat de Sevilla. Maria de Sant Josep presencia les dificultats que afecten Teresa de Jesús i les religioses, enmig d'incertesa i d'oració.
- Escena
- 12 de 33
13. Sevilla, juny de 1576
Després del trasllat a una nova casa, Teresa de Jesús s'acomiada de la comunitat sevillana. Maria de Sant Josep queda al capdavant del convent, amb el pes de la responsabilitat i el record viu de la Santa Mare.
- Escena
- 13 de 33
14. Sevilla, 1576-1578
Maria de Sant Josep governa la vida ordinària de la comunitat sevillana. Atén les germanes, rep novícies i afronta les necessitats quotidianes del convent amb prudència, oració i fermesa.
- Escena
- 14 de 33
15. Sevilla, finals de 1578
Maria de Sant Josep és apartada del priorat i reduïda a reclusió conventual. Enmig de la prova, sosté l'ànim en l'oració i en la fidelitat a la seva vocació.
- Escena
- 15 de 33
16. Sevilla, maig de 1579
Maria de Sant Josep recupera la llibertat i torna a l'ofici de priora. La comunitat la rep de nou enmig d'alleujament, obediència i esperança.
- Escena
- 16 de 33
17. Sevilla, 1580
Després d'un desacord, Maria de Sant Josep i Teresa de Jesús reprenen l'entesa per carta. L'obediència i l'afecte vencen la distància i enforteixen de nou la seva unió espiritual.
- Escena
- 17 de 33
18. Sevilla, octubre de 1582
Maria de Sant Josep rep a Sevilla la notícia de la mort de Teresa de Jesús, esdevinguda a Alba de Tormes. La pèrdua de la Santa Mare obre una nova etapa en la seva vida i en el seu servei a la Reforma.
- Escena
- 18 de 33
19. Sevilla, 1583
Maria de Sant Josep comença a escriure el Libro de recreaciones per conservar la memòria de Teresa de Jesús i transmetre el seu esperit a les germanes.
- Escena
- 19 de 33
20. Sevilla, desembre de 1584
Maria de Sant Josep parteix de Sevilla amb les religioses destinades a la fundació de Lisboa. Comença així el viatge que la portarà a obrir una nova casa del Carmel a Portugal.
- Escena
- 20 de 33
21. Lisboa, 19 de gener de 1585
Maria de Sant Josep estableix el convent de Sant Albert i Sant Josep de Lisboa. La nova fundació obre una etapa decisiva de la seva vida com a priora i escriptora.
- Escena
- 21 de 33
22. Lisboa, 1585
En ordenar uns papers, Maria descobreix propostes de canvi de les Constitucions. Comença aleshores a escriure a altres prioras per defensar l'herència teresiana.
- Escena
- 22 de 33
23. Lisboa, agost de 1588
Maria de Sant Josep és interrogada a Lisboa sobre les acusacions dirigides contra ella i contra Jerónimo Gracián. Pocs dies després rebrà el manament de no comunicar-se amb ell.
- Escena
- 23 de 33
24. Lisboa, 1590
Maria de Sant Josep defensa les Constitucions teresianes davant dels canvis promoguts per Nicolás Doria. La seva fermesa la converteix en una de les principals guardianes de l'herència de Teresa.
- Escena
- 24 de 33
25. Lisboa, Divendres Sant de 1593
Reclosa en presó conventual, Maria de Sant Josep escriu la Carta de una pobre y presa descalza. En ella deixa testimoni del seu sofriment i de la seva fidelitat a la veritat.
- Escena
- 25 de 33
26. Lisboa, 1594
Després de la seva reclusió conventual, Maria de Sant Josep recobra la llibertat a Lisboa. Amb serenitat i fortalesa torna a la vida de comunitat.
- Escena
- 26 de 33
27. Lisboa, cap al 1595
Maria de Sant Josep conclou el Ramillete de mirra, on deixa memòria de les proves sofertes i de la seva fidelitat a la Reforma.
- Escena
- 27 de 33
28. Lisboa, febrer de 1597
Maria de Sant Josep és elegida novament priora del convent de Lisboa. La comunitat reconeix en ella una guia ferma, prudent i fidel a l'esperit de Teresa.
- Escena
- 28 de 33
29. Lisboa, 1602
Maria de Sant Josep redacta la Instrucción de novicias i transmet a les germanes més joves la seva experiència espiritual i la seva saviesa de govern.
- Escena
- 29 de 33
30. Lisboa, 1603
Mitjançant cartes i consultes, Maria de Sant Josep participa en els preparatius de l'expansió del Carmel a França. La seva veu continua influint en la marxa de la Reforma.
- Escena
- 30 de 33
31. Camí de Castella, setembre de 1603
Maria de Sant Josep obeeix l'ordre d'abandonar Portugal i emprèn el viatge cap a Castella. Comença així l'últim tram de la seva vida, viscut amb obediència i fortalesa.
- Escena
- 31 de 33
32. Cuerva, 1603
Maria de Sant Josep arriba al convent de Cuerva. Segons el testimoni conservat, s'agenolla davant de la comunitat i demana la seva benedicció.
- Escena
- 32 de 33
33. Cuerva, 19 d'octubre de 1603
Maria de Sant Josep mor al convent de Cuerva als cinquanta-cinc anys. Acaba així la vida d'una de les deixebles i escriptores més fidels a l'esperit de Teresa.
- Escena
- 33 de 33
Retrat de Maria de Sant Josep
El seu retrat, amb un crucifix i un llibre. És la imatge que custodia la comunitat de Sevilla i la que es reprodueix a les seves estampes.
- Matèria
- Oli
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
El seu crucifix
El Crist de Maria de Sant Josep, que avui es conserva a Fàtima.
- Matèria
- Fusta policromada
- Custodi
- Fàtima (Portugal)
El seu crucifix, detall
El rostre i el cos del Crist de Maria de Sant Josep.
- Custodi
- Fàtima (Portugal)
El seu crucifix, el drap
Detall del drap de puresa i del costat.
- Custodi
- Fàtima (Portugal)
Retrat de Santa Teresa de Jesús
El retrat de Teresa de Jesús que conserva el convent de Sevilla.
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
La Mare de Déu del Carme amb les carmelites
Quadre del convent: la Mare de Déu aixopluga sota el seu mantell les monges carmelites.
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
La missa del pare Gracián
Quadre del convent de Sevilla. Jerónimo Gracián celebra missa davant de les monges, que hi assisteixen darrere la reixa del cor, mentre Teresa de Jesús apareix a la glòria.
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
La missa del pare Gracián, la cartel·la
«Aviso XV. Los del Cielo y los de la tierra seamos una misma cosa en pureza y en amor.» Segons la cartel·la, «este aviso dio S. Teresa desde el Cielo al P. Gerónimo Gracián por medio de la B.ª M.ª Catalina de Jesús».
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
«Hic est chorus»
Cartel·la del convent: «Aquest és el cor».
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
Reixa primitiva del locutori
Segons la làpida que l'acompanya, és la mateixa reixa que va posar Teresa al locutori de la seva fundació de Sevilla.
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
Làpida de la reixa
«Esta reja es la misma que puso Teresa en el locutorio de su fundación de Sevilla.»
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
La creu del trasllat
Creu de fusta que, segons la làpida del convent, va posar Sant Joan de la Creu amb les seves pròpies mans.
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
Làpida de la creu
«San Juan de la Cruz dirigió el traslado del convento desde su emplazamiento primitivo hasta este lugar. Y puso con sus propias manos esta Cruz.»
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
Claus del convent
Claus antigues del convent de Sant Josep de Sevilla.
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
La campana
Campana del convent, en un mur emblanquinat.
- Custodi
- Convent de Sant Josep, Sevilla
Corporal brodat per Maria de Sant Josep
El va brodar a Sevilla i el va enviar a la Santa Mare Teresa. Es conserva al Museo de las Madres d'Alba de Tormes.
- Custodi
- Museo de las Madres, Alba de Tormes
Detall de la punta
Punta del corporal brodat per Maria de Sant Josep, amb fil d'or i plata.
- Custodi
- Museo de las Madres, Alba de Tormes
El Convent de Sant Josep de Sevilla
Fundat per Teresa de Jesús el 1575, amb Maria de Sant Josep com a primera priora. A Sevilla se'l coneix com «Las Teresas».
- Què es conserva
- El convent, amb la seva comunitat de carmelites descalces
- Adreça
- C/ Santa Teresa, 7, Sevilla
El carrer Santa Teresa
El convent vist des del carrer, al barri de Santa Cruz.
- Adreça
- C/ Santa Teresa, 7, Sevilla
La porta
Portal de fusta clavetejada del convent.
- Lloc
- Convent de Sant Josep, Sevilla
La porta, detall
Els claus de la porta del convent.
- Lloc
- Convent de Sant Josep, Sevilla
L'escut del Carmel
Rajola amb l'escut carmelità en un mur del convent.
- Lloc
- Convent de Sant Josep, Sevilla
Façana de la casa del c/ Zaragoza, núm. 60
Abans de traslladar-se a la seva casa actual, la comunitat fundada per Teresa va viure en aquesta casa del carrer Zaragoza, l'antic carrer de la Pajería.
- Lloc
- Casa del carrer Zaragoza, Sevilla
Pati de la casa del c/ Zaragoza
Pati porticat de la casa del carrer Zaragoza, on van viure les primeres carmelites de Sevilla.
- Lloc
- Casa del carrer Zaragoza, Sevilla
Reixes al portal del c/ Zaragoza, 60
Reixa de forja i gelosia al portal de la casa del carrer Zaragoza.
- Lloc
- Casa del carrer Zaragoza, Sevilla
Placa al vestíbul de la casa
«Casa de Santa Teresa. Así llamada por haber morado en ella conventualmente, con las primeras religiosas de su fundación de Sevilla, la mística doctora gloria de España, reformadora insigne de la Orden del Carmelo, en el año de 1576.»
- Lloc
- Casa del carrer Zaragoza, Sevilla
Zaragoza, antic carrer de la Pajería
El rètol del carrer i el taulell amb el seu nom original.
- Lloc
- Casa del carrer Zaragoza, Sevilla
Toledo, Braun i Hogenberg (1572)
Toledo, la seva ciutat natal i el lloc on va conèixer Teresa de Jesús el 1562.
- Autor
- Georg Braun y Frans Hogenberg
- Data
- 1572
- Font
- Domini públic (Wikimedia Commons)
Sevilla, vista de Hoefnagel (1565)
Sevilla («Hispalis») des dels voltants de la Buhaira, una dècada abans que hi arribés Maria. Gravat de Frans Hogenberg a les Civitates Orbis Terrarum (1597).
- Autor
- Joris Hoefnagel y Frans Hogenberg
- Data
- 1565 (publicada en 1597)
- Font
- Domini públic (Wikimedia Commons)
Sevilla, vista de Simon Frisius (1605)
Panoràmica de Sevilla a començaments del segle XVII, tot just dos anys després de la mort de Maria de Sant Josep.
- Autor
- Simon Frisius
- Data
- 1605
- Font
- Domini públic (Wikimedia Commons)
Lisboa, Braun i Hogenberg (1572)
Lisboa («Olisipo») tal com era quan Maria hi va fundar el primer Carmel descalç de Portugal.
- Autor
- Georg Braun y Frans Hogenberg
- Data
- 1572
- Font
- Domini públic (Wikimedia Commons)