La seua vida

María de Salazar va néixer el 1548. Els registres de les comunitats per on va passar la donen per toledana, i les notícies sobre els seus pares varien d'un document a l'altre. Es va criar al palau de donya Luisa de la Cerda, vídua d'Arias Pardo de Saavedra i senyora de Malagón. Allà va aprendre a llegir i escriure en castellà, va arribar a llegir llatí i francès i va adquirir una cultura humanista que els seus escrits mostren a cada pàgina.

A començaments de 1562 va arribar al palau Teresa de Jesús, enviada per consolar donya Luisa, i s'hi va quedar sis mesos. María tenia tretze o catorze anys. Recordaria més tard que ella i les seves companyes espiaven Teresa per les escletxes de la porta mentre pregava, i atribuïa a aquella visita l'amor a la soledat i l'exercici de l'oració. Va continuar sis anys més en la vida de palau. A la primavera de 1568 Teresa va tornar a Toledo per tractar la fundació de Malagón. María, que tenia vint anys, va escriure que el Senyor la va cridar llavors a la vida religiosa, i va guardar la seva decisió dos anys sense comunicar-la a ningú.

Va ingressar al monestir de Malagón el 9 de maig de 1570, dia de sant Gregori Nacianzè, i va prendre el nom de María de San José. Va professar el 1571 i en aquells anys va compondre les seves primeres poesies de lliurament. El febrer de 1575 Teresa se la va endur a Andalusia. A Beas van conèixer el pare Jerónimo Gracián, Visitador apostòlic, i la seva arribada va canviar el rumb de l'expedició: el projecte de Caravaca va quedar cancel·lat i Teresa va partir cap a Sevilla.

El 18 de maig van sortir de Beas amb sis monges. Van entrar a Sevilla el dia 26, després de nou dies de camí, i el diumenge de la Santíssima Trinitat, 29 de maig de 1575, va quedar fundat el convent. En aquell primer capítol Teresa va confiar el govern de la casa a María, que tenia vint-i-set anys.

Teresa va deixar Sevilla el juny de 1576 i no va tornar a veure María. Des de llavors es van escriure sovint: es conserven més de seixanta cartes de Teresa a la priora de Sevilla, fetes de govern, d'afecte i de bon humor. Teresa la anomena «filla meva», li demana que respongui, l'aconsella sobre novícies, confessors i oració, i li demana perdó quan creu haver-la ferida.

Els anys 1578 i 1579 van ser els més durs. En plena ofensiva contra els descalços, el provincial calçat Diego de Cárdenas va visitar la casa i, a finals de 1578, va deposar María. Va quedar aïllada a la cel·la, sense veu ni lloc, i Teresa li va escriure que patís i callés. L'1 d'abril de 1579 fra Ángel de Salazar va ser nomenat Vicari general dels descalços, i el 28 de juny va tornar a María l'ofici de priora. La comunitat la va tornar a elegir en els anys següents.

«Després de morta l'haurien elegit per fundadora, i fins i tot en vida molt de bon grat.»

Teresa va morir el 4 d'octubre de 1582. Un any després, per manament de Gracián, María va començar a Sevilla el Libro de Recreaciones.

A finals de 1584 els superiors la van enviar a Lisboa per fundar el primer Carmel descalç de Portugal. Va sortir de Sevilla el 10 de desembre amb Gracián, Antonio de Jesús i Mariano, i va arribar a Lisboa la nit de Nadal. Va passar els primers dies al convent dominic de l'Anunciada, amb les monges del qual va redactar la Santa concordia. El 19 de gener de 1585 la comunitat es va instal·lar a San Alberto, i el 25 d'abril María va ser elegida priora. Va acollir les clarisses flamenques i va col·laborar en les seves constitucions. El maig de 1589, amb la flota anglesa a la vista, va calmar les germanes refugiades al castell.

Després de la mort de Teresa, el provincial Nicolás Doria va centralitzar el govern dels descalços i va reduir l'autonomia de les monges. María va escriure a les prioresses i va promoure la confirmació de les Constitucions de Teresa, que Sixt V va aprovar en el Breu Salvatoris de 5 de juny de 1590. La seva execució va quedar frustrada per la mort del papa i per un breu posterior. El 1588 se li havia prohibit, sota pena d'excomunicació, tractar amb Gracián, i el 17 de febrer de 1592 Gracián va ser expulsat de l'Orde. Els superiors van atribuir a tots dos una amistat que ella va rebutjar.

El gener o el febrer de 1593 la van tancar en una presó amb cadenat. Hi va estar uns nou mesos, sense parlar amb cap germana i amb la missa reduïda als dies de precepte. Les fonts no documenten el motiu. D'aquell empresonament va sorgir la Carta que escribe una pobre y presa descalza, datada el Divendres Sant, 16 d'abril de 1593.

María va escriure amb ploma àgil i formació clàssica. Es conserven:

• Libro de RecreacionesDiàleg iniciat a Sevilla el 1583. Reuneix la seva autobiografia, la grandesa del Carmel, la vida i la mort de Teresa i la fundació de Sevilla.
• Carta de una pobre y presa descalza i Ramillete de mirraEscrits del tancament de 1593 i dels anys següents.
• Avisos o Consejos que da una priora a otraConsells de govern (1590), amb una destinatària sevillana.
• Tratado sobre la relajación religiosa i Instrucción de noviciasDatats el 1599 i el 1602. La Instrucción es va imprimir en francès el 1612.
• Poesies, cartes i la seva declaració en el procés de canonització de TeresaVint-i-tres poemes; la declaració es va signar a San Alberto el 25 d'agost de 1595.

Els seus Escritos espirituales es van reunir en edició de Simeón de la Sagrada Familia (Roma, 1979), i el Libro de Recreaciones compta amb edició i traducció anglesa d'Alison Weber i Amanda Powell (2002). Estudiosos com Rafael Pascual la presenten com a hereva i transmissora del carisma teresià.

Elegida priora de nou el 1597, va governar San Alberto fins a l'abril de 1600. El maig de 1603 va animar per carta Jean de Brétigny a emprendre la fundació del Carmel a França. El General la va fer treure de Lisboa abans que arribessin els francesos. Va arribar a Talavera de la Reina amb Blanca de Jesús el 7 de setembre i, vuit dies després, va rebre l'ordre de continuar sola fins a Cuerva. Hi va morir el 19 d'octubre de 1603, a les nou de la nit, als cinquanta-cinc anys.

La crònica de Belchior de Santa Ana, publicada a Lisboa a mitjan segle XVII, li va dedicar més de cent pàgines i la va presentar amb aurèola de santedat. Gracián la va tenir per una de les dones de més gran puresa, esperit i prudència que va conèixer després de Teresa. El 1991 el Capítol General va rebre una proposta per introduir la seva causa de beatificació, i el desembre de 1999 el Definitori General va manifestar la seva pena pels càstigs que ella i Ana de Jesús havien patit i pel tracte que van rebre en la historiografia de l'Orde. Avui s'ignora on és enterrada.